1. Skip to Menu
  2. Skip to Content
  3. Skip to Footer

P7: El poder reductor dels glúcids


1er de Batxillerat A


Alguns glúcids tenen capacitat d'oxidar-se (perdre electrons) davant d'altres substància que quan els accepten, es redueixen. Aquesta propietat es pot utilitzar al laboratori per identificar-los. Per això utilitzarem el reactiu de Fehling (CuSO4) que és de color blau intens. Quan el reactiu guanya electrons (es redueix) canvia de color i forma un precipitat insoluble de color vermellós. El canvi de color és molt evident i revela doncs la presència de glúcids amb poder reductor.
Els electrons que cedeix el glúcid provenen del grup cetona (-CO-) o aldehid (-CHO) que a l'oxidar-se passa a grup àcid (-COOH).
  • Material
    • 5 tubs d’assaig.
    • Gradeta.
    • Pipeta.
    • 5 Espàtules.
    • Reactiu de fealing.
    • Vas de precipitats de 500 ml.
    • 5 glúcids: glucosa, maltosa, sacarosa, lactosa i midó.

  • Protocol

 

  1. Agafem cinc tubs d’assaig i els rotulem de l’1 al 5.
  2. Fem una dissolució de 4 ml d’aigua destil•lada amb els glúcids.
  3. Afegim el reactiu de FeHling (hi ha dos l'A i el B) afegim primer 2ml de l'A i després 2ml del B en tots els tubs.
  4. Un cop fet això mirem i anotem el color que queda.
  5. Posem els tubs d’assaig al bany maria i al cap de 5 minuts els treiem i tornem a mirar el color i mirem si s'ha produit un viratge de color (si canvia de color vol dir que hi ha hagut reducció del reactiu).
  6. Anotem els resultats.



En aquesta imatge es pot veure el blau intens al afegir el reactiu de Fehling als tubs d'assaig.
Tub 1: glucosa; Tub 2: sacarosa; Tub 3: maltosa; Tub 4: lactosa; Tub 5: midó.














  • Resultats






Després de posar tots els tubs al bany maria durant 5 minuts, observem el canvi de color evident en alguns d'ells. Tub 1: glucosa; Tub 2: sacarosa; Tub 3: maltosa; Tub 4: lactosa; Tub 5: midó.













Taula de resultats a partir de les observacions anteriors:
 
 








Explicació dels resultats:


El reactiu de Fehling ens ajuda a conèixer si els glúcids presenten poder reductor, si un glúcid te poder reductor el reactiu vira de color a taronja-teula i es pot veure un precipitat al fons del tub d'assaig. A partir de les observacions deduim que:

1. GLUCOSA: (a-D-glucopiranosa): Te poder reductor per que és un monosacàrid i tots els monosacàrids tenen poder reductor per que tenen el hidroxil lliure del carboni 1 (carboni anomèric).
2. SACAROSA: (a-D-glucopiranosil(1-2)ß-D-fructofuranosa): no te poder reductor per que és un enllaç dicarbonílic, el hidroxil del carboni anomèric es troba formant l’enllaç.
3. MALTOSA: (a-D-glucopiranosil(1-4)a-D-glucopiranosa): Te poder reductor per que l'enllaç és monocarbonílic i te l’hidroxil lliure.
4.  LACTOSA: (ß-D-galactopiranosil(1-4)a-D-glucopiranosa): Te poder reductor per que és monocarbonílic i te l’hidroxil lliure.






Licencia de Creative Commons
CEPCIÈNCIES by Laura Martínez & Andreu Torres is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 Internacional License.