1. Skip to Menu
  2. Skip to Content
  3. Skip to Footer

P11: Prova de Biuret

Per Ariadna Esquerré (1er de Batxillerat A)


Introducció

La prova de Biuret es basa en una reacció típica dels enllaços peptídics, en la qual els àtoms de coure del reactiu s’uneixen a dos o més enllaços peptídics i es forma un complex de color violeta característic. Els dipèptids no donen coloració violeta perquè només tenen un enllaç peptídic.


Material

  • 2 vasos de precipitats de 250 cm3
  • 2 tubs d’assaig
  • Gradeta
  • Pipeta
  • Llet
  • Clara d’ou
  • H2O destil·lada
  • NaOH al 20%
  • 10 gotes de CuSO4 en total


Protocol

  1. Afegir 100 ml d’aigua destil·lada a cada vas de precipitats i afegir 2ml de dispersió de clara d'ou i 2 ml fr llet.
  2. Preparar dos tubs d’assaig i col·locar en cadascun 2 ml de les dispersions (llet i clara d’ou).
  3. Afegir a cada tub d’assaig 2 ml de dissolució de NaOH al 20%.
  4. Remenar i tirar cinc gotes de CuSO4 a cada tub.
  5. Anotar els resultats.


Resultats

La dissolució de llet ha donat una coloració més tenue, potser hi ha una concentració menor de proteïnes que en la clara d'ou.  

La dissolució de clara d’ou presenta una concentració de proteïnes més elevada, amb més enllaços peptídics; és per això que el color és violeta. La prova de Biuret dóna positiu en ambdós casos.

P10: Factors que afecten a l'activitat de la catalasa


Per Lucas Estela, 1er batxillerat A

La catalasa és un enzim que es troba a les cèl·lules. La seva funció és eliminar l'aigua oxigenada en oxigen i aigua. L'aigua oxigenada pot originar-se per reaccions del metabolisme i pot ser tòxica per le cèl·lules.


H2O2 --------------> H2O + 1/2 O2

Material:

  •  1 gradeta
  •  4 tubs d'assaig 
  •  1 pipeta DE 10 ml
  •  Dissolució HCl
  •  Dissolució de NaCl
  •  1 vas precipitats amb H2O
  •  1 ganivet
  •  Patata
  •  H2Od
  •  H2O2

 

Protocol:

Prepararem quatre tubs d'assais amb el següent contingut:

  1. TUB1--> Tros de patata + 5ml H2Od al 10%
  2. TUB2--> Tros de patata bullida + 5ml H2Od al 10%
  3. TUB3--> Tros de patata submergida 10 min en HCl (dissolució) + 5ml H2Od al 10%
  4. TUB4--> Tros de patata submergida 10 min en NaCl + + 5ml H2Od al 10%

 

  1.  Tallarem la patata en troços iguals perque els tubs siguin comparables.
  2.  Amb un rotulador permanent marcarem el límit d'H2O amb la patata dins.
  3.  Afegir a cada tub 5 ml H2O2 al 10% i marcarem el límit de la dissolució.
  4. Observem la presència de bombolleig en els tubs. En el cas que la catalasa actui s'observarà despreniment d'oxigen ja que aquest enzim catalitza la següent reacció:
H2O2 ------------> H2O + 1/2 O2

Resultats:

  1. El TUB 1 ens serveix de control, per comparar els altres tubs. Ja que en aquest cas no hem afegit cap reactiu. Apareixen moltes bombolles.
  2. En el TUB2 no s'observen bombolles, en el TUB 3 surten poques bombolles i en el TUB4 surten menys bombolles que en el tub 1 però més que en el tub 3.
  3. En el TUB 2 i 3 vam poder observar que s'havia desnaturalitzat la catalasa. El canvi de pH i l'augment de la temperatura desnaturalitzen els enzims. La salinitat no afecta tant a l'activitat de la catalasa com els dos factors anteriors.

La desnaturalitació consisteix en el canvi de l'estructura del enzim per trencament dels enllaços que mantenen estables l'estructura secundària i terciària de les proteïnes. Si una proteïna perd la seva estructura, també perd la seva funció. D'aquesta forma quan hem desnaturalitzat la catalasa no ha pogut catalitzar la reacció anterior.


Estructura nativa de la catalasa

P4: El pH

Per Paula Arguiñáriz, 1er Batxillerat A
La molècula d'aigua té una lleugera tendència a dissociacr-se, és a dir a ionitzar-se en ions H+ i OH-.
Aquesta reacció és reversible: els dos ions formats es poden tornar a unir per formar H2O. En un moment qualsevol hi ha molt poques molècules dissociades; tot això, les conseqüències biològiques són molt importants.
La concentració de H+ es mesura mitjançant l'escala de pH. El pH es defineix com a :


pH= -log [H+]

Hi ha substàncies que quan es dissolen en aigua, s'¡onitzen i alliberen ion H+: fan baixar el pH de la dissolució. Són substàncies àcides. D'altres, en canvi, alliberen ions OH-, fan pujar el pH. Són subtàncies bàsiques. Més enllà de la significació química el pH del medi té conseqüències importants per als éssers vius, ja que moltes molècules orgàniques duen radicals àcids i bases dèbils. Per això els organismes necessiten viure en un medi amb el pH adient.
L'objectiu d'aquesta pràctica és mesurar el pH de diferents dissolucions i líquids orgànics. recordem que el pH es mesura en una escala de l'1 al 14; fins un pH 7 la dissolució es considera àcida; per damunt de 7 bàsica, i just al 7, neutre.


Mesurem el pH de diferents dissolucions orgàniques i inorgàniques, i ho farem de dues maneres:
1. A nivell qualitatitiu: utilitzarem el paper indicador universal de pH.
2. A nivell quantitatiu: utilitzarem un aparell anomenat phímetre.

  • Material
  • Vas de precipitats
  • Vidre de rellotge
  • Tires indicadores de pH
  • Ganivet
  • 1 llimona
  • 1 tomàquet
  • Vi
  • Llet
  • Dissolució  d’hidròxid de sodi
  • Vinagre (àcid acètic)
  • Àcid clorhídric del 10%
  • Amoníac
  • Lleixiu
  • Aigua destilada
  • Dissolució sabonosa
  • Protocol
  1. Començarem  preparant un seguit de dissolucions en uns vasos de precipitats per analitzar-los, convenientment retolats.
  2. Submergirem, amb l'ajuda d'unes pinces, les tiretes en cada dissolució i observarem el canvi de color. Compararem el color ambl'escala de colors de pH i anotarem el resultat.
  3. Anotarem els resultats en una taula.
  4. Dibuixarem l'escala de pH i anotarem cada líquid a l'altura del seu pH corresponent.












  • Resultats

















Resultats finals de pH, amb paper indicador:
  • Llet: 7
  • Tomàquet: 5
  • Llimona: 1
  • NaOH: 14
  • Llexiu: 12
  • Vinagre: 2
  • Vi: 3
  • Aigua destil·lada: 6-7
  • HCl: 1
  • Dissolució sabonosa: 8






Qüestions:
1. Quin pH creus que tindran els fluids interns com la sang i la saliva?
Tindran un pH semblant a 7, potser una mca més bàsic (pH=7,4).


2. Quin pH creus que tindran els sucs gàstrics? Per què?
El pH será entre 1 i 2, ja que tenen àcid clorhídric (HCl) que hem vist quepresenta un pH 1.

3. Com podem mesurar de forma numèrica el pH?
Amb el pHímetre.

4. Recerca si hi ha organismes que visquin en pH extrem. A quin pH i en quines condicions? Posa exemples.

P6: Propietats dels glúcids

Per Óscar calavera, 1er de batxillerat A

En aquesta pràctica hem observat les propietats d'alguns glúcids com són la solubilitat, el gust, color, la forma i si es tenyeixen amb el Lugol. D'aquesta forma hem pogut comprovar diferents formes de distingir els monosacàrids, disacàrids i polisacàrids.
A més també hem vist si presentaven poder reductor. En aquesta segona part dela pràctica hem utilitzat el Reactiu de Fehling.

  • Material

-1 vidre de rellotge
-1 gradeta
-5 tubs d’assaig
-1 vas de precipitats amb 25 ml d’H2Od
-1 pipeta de 10 ml
- Lugol
- Diferents glúcids: glucosa, maltosa, sacarosa, lactosa i midó.
  • Protocol
  1. Per cada glúcid comprovarem el seu gust, color i si forma cristalls o és amorf. Un cop comprovades aquestes tres propietats les anotarem a la taula de resultats.
  2. Rotulem cada tub d'assaig amb el nom del glúcid.
  3. Posem 4ml d’H2Od a cada tub d’assaig.
  4. Amb una espàtula agafem la punt d'aquesta de cada glúcid i ho afegim a cada tub d'assaig.
  5. Agitem enèrgicament
  6. Comprovem la solubilitat.
  7. Un cop anotada a la taula de resultats, tirem dues gotetes de Lugol a cada tub. Aquest colorant presenta iode i és de color groguenc. Anotem a la taula els tubs que han canviat de color. Aquests seran Lugol positiu (+)
  • Resultats: Els resultats els hem expressat en la següent taula.



 












Resultats: Prova del lugol. El lugol és un colorant groguenc format per iode i iodur potàssic que tenyeix el midó de color violeta. En aquesta imatge es pot veure els 5 tubs d'assaig després de la prova del lugol. Les dissolucions d'esquerre a dreta són les següents: glucosa,  sacarosa,lactosa, maltosa i midó.
























Qüestions:
1. Quin glúcid és el més dolç? i el menys?


El glúcid més dolç és la sacarosa (disacàrid) i el menys el midó (polisacàrid).


2. És soluble el midó? Per què? Que tipus de dissolució ha format? Com ho has deduït?

El midó és insoluble perque és un polisacàrid i per tant presenta un pes molecular molt elevat. Quan l'hem afegit en l'aigua i després d'agitar-ho eltub ha quedat tèrbol, el midó forma una dispersió col·loidal. Després de deixar-ho reposant 5 minuts, el midó ha precipitat al fons del tub d'assaig
.

3. Completa la següent frase: El ________ és un colorant que tenyeix el ___________ de color __________.

                            El lugol és un colorant que tenyeix el midó de color violeta.

P1: Activitat enzimàtica de la catalasa


Per Estefania Fortet 2on Batxillerat B

Introducció

La catalasa és un enzim comú que es troba en els organismes vius, on funciona com a catalitzador en les reaccions de descomposició de l'H2O2en aigua i oxigen.
H2O2 -------->H2O + 1/2 O2
L'aigua oxigenada és tòxica i per tant s'ha d'eliminar. Els orgànuls on es localitza la catalasa són els peroxisomes.

Aquesta pràctica l'hem dividit en dues parts. En la primera part volíem observar l'activitat de la catalasa en diferents texits animals  i vegetals. En la segona part, hem vist com afecten diferents factors en l'activitat d'aquest enzim.

  • Material
5 tubs d'assaig
Gradeta
Pipeta
Vareta de vidre
Pinces
Tissores
Patata i tomàquet
Fetge, cor i altres teixits de pollastre
Aigua destil·lada
Aigua oxigenada
Vas de precipitats
Rotulador permanent
Regle


Primera part:  Activitat enzimàtica en diferents teixits


Problema que es vol investigar: Hi ha diferència en l'activitat de la catalasa en diferents teixits?

  • Protocol:
1. Agafem quatre dels vuit tubs d'assaig, i els col•loquem dins la gradeta, marcant-los amb números de l'1 al 4.
2. Tallem els diferents teixits de la mateixa mida, aproximadament d'1cm3.
3. Preparem una dissolució al 5% d'aigua oxigenada, i posem 5ml a cada tub. 
4. Introduim els teixits dins dels tubs, i esperem uns minuts fins que el bombolleig s'acabi.
5. Amb un regle, calculem l'alçada fins on han arribat les bombolles.
Els tubs quedaran de la següent forma:
TUB 1: 2ml d'aigua destil·lada (5%) i un tros de patata.
TUB 2: 2ml d'aigua destil·lada (5%) i un tros de tomàquet.
TUB 3: 2ml d'aigua destil·lada (5%) i un tros de fetge de pollastre.
TUB 4: 2ml d'aigua destil·lada (5%) i un tros de cor.

Preguntes:

1.Quina és la variable dependent i l'independent en aquest experiment?La variable independent són els diferents teixits i la dependent l'alçada de les bombolles (en cm).

2. A quins teixits trobem la catalasa? En quin presenta més activitat?
 La catalasa es troba en teixits animals i vegetals. Els teixits que presenten més activitat són els animals, concretament el fetge.

 3. Hem vist diferències entr els grups de pràctiques. Quines variables hauriem de tenir en compte per evitar aquestes diferències?
Les variables que hauriem de tenir en compte són: la mida dels tubs i dels teixits, el temps i les rèpliques.
 

Segona Part: Influència de diferent factors sobre l'activitat de la catalasa.

  • Protocol:
1. Agafem els quatre tubs restants, i els hi afegim 5ml de dissolució d'H2O2 en cada tub 
2. En aquesta segona part utilitzarem el fetge, perque és el que hem vist que presenta més activitat. Tractarem el fetge de diferent forma (tallats d'1cm3)
- En el primer tub, afegim el fetge a TºC ambient, i esperem durant 2 minuts. 
- En el segon tub, afegim el fetge, però aquest cop congelat, i també esperem durant 2 minuts.
- En el tercer tub i quart tub, afegim primerament el fetge en una dissolució de HCl i NaCl respectivament, durant 10 minuts. A continuació possem els trossos de fetge en els dos tubs d'assaig, i esperem durant 2 minuts. 

Qüestions:

1. Quina és la variable dependent i l'independent de l'experiment?
La variable independent són els diferents tractaments que hem fet al fetge (factors que afecten a l'activitat enzimàtica) i la dependent l'alçada de les bombolles.
2. Per què hem deixat el tub 1 a temperatura ambient?
És el grup CONTROL, per comparar els altres tubs.
3.Quins factors afecten a l'activitat enzimàtica? Els factors que afecten principalment a l'activitat enzimàtica són: la salinitat, la temperatura i el pH.

Observacions:
El fetge que primerament ha estat submergit en HCl, s'ha tornat de color més fosc, com si s'haguès "cuit".
















  • Resultats: Activitat catalasa en diferents teixits.


A continuació es mostra una taula i un gràfic dels resultats globals dels diferents grups de treball i la mitjana de tots.
 






Activitat de la catalasa: es pot veure com al afegir aigua oxigenada es produeix el despreniment d'oxigen.

Licencia de Creative Commons
CEPCIÈNCIES by Laura Martínez & Andreu Torres is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 Internacional License.